SOM-HI ! ARA SI...!

A mesura que anava avançant el curs, se’ns acostava aquest moment : “ Les colònies del camino “.

Aquests “immediats peregrins” , ja n’han sentit a parlar, perquè aquestes colònies ja formen part de la cultura de la nostra escola, i ja partim d’algunes coses que ens han explicat. Sabem que ens diran:....” Buen camino! , ......que trobarem gent! .......Que ens haurem de cuinar!,...... que tindrem una paga! .....Que ens haurem de rentar la roba...“ ....

 però hi ha d’altres moltes coses que per més que ho intenten no poden imaginar:.... Què ens diran? Què farem si la gent ens diu coses? Parlarem? Podrem jugar a futbol?  Caminarem tot el dia? I això de cuinar? Però hi ha moltes cuines ?  Podré estalviar?... Em podré comprar tot el que vulgui? I si em falten diners ?.... I les dutxes ? I si perdo coses ?  I sempre haurem de parlar en castellà?  I com ens rentarem la roba? ...

 Incerteses que només les podem resoldre vivint-les!!!, i serà només vivint-les, que les aprendran des de la competència que dona haver de resoldre situacions dins un context real, que després podran generalitzar a d’altres contextos, contextos del seu interès, d’altres més artificials, més acadèmics....i d’altres sobrevinguts no imaginats que els obligarà a prendre decisions, a assumir conseqüències,....en definitiva a aprendre, a créixer! 

La intenció d’aquest blog, és precisament poder compartir especialment amb totes les famílies, i si s’hi escau ,  amb visitants ocasionals, com les anem vivint, des del seu ser, des del seu  estar, el seu conviure i el seu aprendre. És per això, que a partir d’ara seran ells els narradors de l’experiència que tot just està a punt de començar. Us demanem que interpreteu com a famílies i/o adults el que ells us relataran, segurament amb alguna pinzellades d’alumne, que amb els dies anirà desapareixent, però sobretot des de la seva visió d’infant encuriosit, descobridor... i aventurer. 

I no puc donar pas als vostres fills, sense reiterar un profund agraïment a cadascuna de les famílies per l’esforç fet en satisfer el desig dels vostres fills, davant la nostra proposta d’escola. No us podeu imaginar el goig que vaig sentir i sento quan divendres 20 vaig tancar la porta de l’aula, sabent que no deixàvem a ningú, i , sobretot, sabent que quan el proper dilluns 6 de juny la tornem a obrir entrarem tots junts havent viscut, compartit i gaudit d’ una vivència que a ben segur no ens deixarà indiferents ni individualment ni com a grup.  .

El meu més sincer agraïment per la confiança dipositada en aquest seu, i vostre, darrer projecte d’escola . 

Moltíssimes gràcies !

També us traspasso l’ alegria, il·lusió i entusiasme  de la Roser i la Rakel, que les coneixeu com a mestra de comunitat de Petits i com a mare de l’Aran i la Maria ( de petits i mitjans) de formar  part activa  de “l’aventura”, convertint-nos a partir de demà en les acompanyants dels vostres fills a parts iguals. 

Eugènia.